La nostra societat ha estat i està encara, envoltada per moltíssims mites que rodegen el desconegut món dels nadons, “que si deixar-los plorar és bo perquè així aprenen disciplina”, “que si els dones massa braços els malcries”, “que si és bo que aprenguin a dormir sols de ben petits (vegeu Mètode Estivill)” , “que si han d’anar a la guardería com més aviat millor per a que siguin sociables”... etc , etc,...
Però l’únic del cert que tenen tots aquests mites és que no deixen de ser el que són, mites no realitats, perquè la única realitat és que desconeixem tant i tant el funcionament del cervell dels nostres nadons que això fa que normalment no en parlem de la criança a aquestes edats, quan és aquesta l’etapa més important de la nostra vida, ja que és aquí on aprendrem i gestionarem els models de comportament que més endavant ens formaran com a persones, més o menys capacitades, per viure la vida amb completa plenitud de la nostra consciència.
Hi ha un magnífic reportatge el·laborat i dirigit per l’escriptor i divulgador científic Eduard Punset, que us l'he enganxat al peu d'aquest escrit, on ens desvetllen descobriments científics molt interessants, sobre com l’estrés que patim de nadons pot arribar a ser el desencadenant de certes malalties mentals com els TLP (Transtorns Límits de Personalitat), TDAH (Transtorns de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat), Transtorns Bipolars, Ansietat, i un llarg etcétera… Malaties que un cop es desenvolupen, no tenen cura, és a dir que són de per vida, per aquest motiu ens expliquen els científics que han col·laborat en aquest projecte, la importància d’estar amb els nadons i de la criança basada en l’amor i la dependència…
Ens explica què és el Cortisol, substància necessària per produir les hormones que participen en les respostes normals a l’estrès. Davant d’una situació d’estrès, el nostre cervell produeix un augment de la producció de cortisol, si l’estrès és molt important i dura massa temps la producció de cortisol és excessiva i hi haurà un augment elevat de cortisol lliure. Això té com a conseqüència una inundació tòxica de cortisol al cervell, cosa que provoca perjudicis importants en la regió del cervell que s’encarrega de memoritzar les experiències recents.
Els adults hem après a eliminar el nostre cortisol, és a dir, quan estem estressats fem el que sigui per a sol·lucionar-ho, truquem a un amic, sortim a fer un volt, anem a una sessió de massatges, ens prenem una til·la etc..... tot per a sentir-nos millor i més relaxats.
Però els nadons no saben eliminar l’excés de cortisol per sí sols, i això els hi provoca una atròfia de les cèl·lules nervioses al seu cervell que els comportarà un dèficit de la memòria d’experiències afectives, fonamentals per la seguretat de base que caracteritza els lligams segurs, és a dir autoestima i seguretat en si mateixos i sobre els seus actes, i és per aquest motiu que els nadons necessiten ser consolats quan ploren, ja que ignorar-los pot ser molt contraproduent per la seva futura salut mental.
Recordem que el risc de desenvolupar trastorns afectius està garantit si l’estrès del petit persisteix. No té importància de la manera que eduquem als nostres fills (sempre que ho fem amb amor i respecte és clar) el que vull dir és que l’important és reduir al màxim les situacions que poden produir estrés als nostres fills, i saber respondre a les seves necessitats.
La millor lliçó que ens dona aquest reportatge és que PER A QUE UN ÉSSER HUMÀ SIGUI REALMENT INDEPENDENT, PRIMER HA D’HAVER SIGUT UN NADÓ DEPENDENT, i vers aquesta teoria radica tot el que a continuació ens expliquen els científics.
Espero que us sigui d’utilitat, a mi com a mare, m’ha ajudat a entendre moltes coses sobre el meu fill, ara espero saber-les portar a la pràctica!
Fonts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada