Els nens necessiten contacte físic i atenció

"Els nens necessiten contacte físic i atenció" diuen els investigadors. (article publicat a The Harvard University Gazette) Per Alvin Powell.

L'actitud nord-americana (i cada vegada més la nostra) de "deixar plorar als nens" pot ocasionar més pors i problemes en els adults, segons dos investigadors de la Harvard Medical School. En comptes de deixar plorar els nens, els pares americans haurien de tenir els seus fills a prop, consolar-los quan ploren i emportar-se'ls al seu llit amb ells, on se sentiran segurs, diuen Michael L. Commons i Patrice M. Miller, els dos investigadors del Departament de Psiquiatria de la Harvard Medical School.

Aquesta parella d'investigadors van examinar pràctiques de criança aquí i en altres cultures i creuen que la pràctica de posar els nens en llits separats fins i tot en habitacions separades i de no respondre de pressa als seus plors pot conduir a incidents d'estrès post-traumàtic i desordres relacionats amb el pànic quan aquests infants siguin adults. Un estrès massa d’hora resultat de la separació, provoca canvis en el cervell dels nens que els fa més susceptibles a l'estrès quan siguin adults.

"Els pares haurien de reconèixer que deixar els seus nens plorar innecessàriament els fa un mal permanent", diu Commons.

"Això canvia el sistema nerviós de manera que els fa molt més sensibles a un futur trauma."

El treball d'aquests investigadors de Harvard és únic perquè utilitza un enfocament inter i multidisciplinari:

Examina les funcions cerebrals, l'aprenentatge emocional dels nens i les diferències culturals, segons Charles R. Figley, director de l'Traumatology Institute de la Florida State University i editor de The Journal of Traumatology.

"És molt poc freqüent i molt important trobar aquest tipus d'investigacions multidisciplinàries", diu Figley.

"Té en compte les diferències entre cultures en la resposta emocional davant l'estrès i la seva habilitat per suportar l'estrès, incloent l'estrès traumàtic."

Figley diu que el treball d'aquests investigadors ha obert el camí a més estudis i podria tenir implicacions molt àmplies, des dels esforços dels pares per estimular intel·lectualment als seus fills fins a pràctiques com la circumcisió.

Commons ha estat conferenciant i investigador associat en el Departament de psiquiatria de la Medical School des de 1987 i és membre del programa del Departament en Psiquiatria i Legalitat.

Miller ha estat investigadora associada en el mateix programa des del 1994 i és professora ajudant de psicologia en el Salem State College des del 1993. Va obtenir un màster i un doctorat en Desenvolupament Humà a la Graduate School of Education.

Els dos investigadors diuen que la manera de criar els nens a Amèrica està influenciada per la por que tenen a que els nens creixin massa dependents. Però diuen que els pares van pel mal camí: el contacte físic i la seguretat faran els nens més segurs i més capaços per formar relacions adultes quan finalment vagin sols pel món.

"Li hem donat tanta importància a la independència que això està tenint efectes secundaris molt negatius", diu Miller.

Els dos van ser el centre d'atenció al febrer quan van presentar les seves idees en la reunió anual de l'American Association for the Advacement of Science a Filadèlfia.

Commons and Miller (...) van comparar les pràctiques de criança nord-americanes amb les d'altres cultures, en particular, amb les dels Gusii de Kenya.

Les mares Gusii dormen amb els seus nens i responen ràpidament quan aquests ploren. "Les mares Gusii, a les quals es va mostrar cintes de vídeo a les que podien veure com actuaven les mares nordamericanes, quedaven afectades perque les nord-americanes trigaven a respondre als plors dels seus fills." Diuen Commons i Miller en el seu treball sobre el tema.

La manera com ens crien té efectes a la nostra societat en general.

Als nord-americans en general no els agrada que els toquin i se senten orgullosos de la independència portada a l'extrem de la soledat, fins i tot quan passen una temporada difícil o estressant. Encara que la creença convencional és que els nens haurien d'aprendre a dormir sols, Miller creu que molts pares "fan trampes" i es queden al nen a la seva habitació, almenys al principi. També creu que un cop els nens saben gatejar, molts troben el camí fins l'habitació dels seus pares sense ajuda.

Els pares no s’haurien de preocupar sobre aquest comportament o tenir por de tractar els nadons com a nadons, diuen Commons i Miller.

Els pares s’haurien de sentir lliures de dormir amb els seus fills, de tenir-los a prop, possiblement en un matalàs a la mateixa habitació, i de donar-los consol quan ploren.

"Hi ha maneres de fer créixer els nens independents sense haver de fer-los passar per aquest trauma" diu Commons.

"El meu consell és donar seguretat als nens perquè puguin créixer i assumir riscos."

A més de la por de fer-se dependents, la parella d'investigadors van esmentar altres factors que han ajudat a formar la nostra manera de criar els nostres fills.

Entre ells, por a que els nens interfereixin en la vida sexual de la parella si comparteixen l’habitació dels seus pares i preocupació per si un nadó pogués ser aixafat per uns dels pares si comparteixen el llit.

De la mateixa manera, el fet de disposar de més diners ha ajudat en la separació de les famílies, perquè es disposa de cases més grans, amb habitacions separades per a cada nen.

El resultat, diuen Commons i Miller, és una nació a la qual no li agrada tenir cura dels seus propis fills, una nació violenta marcada per relacions febles i distants, poc físiques.

"Crec que en la nostra cultura ens resistim a cuidar als nostres fills" diu Commons. "Crec que el càstig i l'abandonament mai no ha estat una bona manera de formar persones afectuoses, empàtiques i independents."

Font:

http://www.news.harvard.edu/gazette/1998/04.09/ChildrenNeedTou.html