divendres, 18 d’octubre del 2013

Violència masclista en l'àmbit laboral, viva i present a les comarques pirinenques

Ja fa 5 anys d'ençà que vaig venir a viure al pre-Pirineu català, m'han passat infinitat de coses, bones i dolentes, bé això forma part de la vida per descomptat, visquem on visquem sempre ens passen coses bones i dolentes.
Però una de les coses que més m'han afectat de viure aquí, és la manca de feina, estic d'acord que estem en temps de crisi i que a tothom li resulta molt difícil trobar feina, ja que la demanda ha triplicat pràcticament la oferta de feina en els últims mesos.
Ara bé, no vull parlar de la crisi en sí, que ja és un problema més aviat d'estructura i d'organització política, en realitat vull parlar del masclisme, dels rumors masclistes, de les dones que els pateixen, en definitiva i des d'un punt de vista objectiu de tot plegat, d'aquesta societat retrògrada que margina les dones pel sol fet de ser dones que volen ser lliures, treballar i ser independents, aquesta societat que enlloc d'educar-nos amb i des del respecte, ens fa éssers maleducats, que segueixen "usant" les dones pel seu benefici personal, uns per penjar-se medalles per "haver contractat una dona" com si això fos quelcom d'important, cosa que hauria de ser completament normal; d'altres per posar-se-les per "haver-se tirat la secretària, o infermera de torn", al cap i a la fi, tot plegat no deixa de ser violència sobre la dona directe i disparant a matar, violència que fins i tot a base de sentir-la dia rere dia ens sembla normal, aquests comentaris despectius, siguin realitat o ficció, fan que moltes dones o siguem despatxades de la feina o no poguem trobar feina, o senzillament ens resulti molt més difícil de trobar-la pel sol fet de ser dones.
Per circumstàncies de la vida, hem esdevingut un blanc fàcil de crítiques algunes constructives, d'altres destructives. A les persones moltes vegades ens desencaixa la visió de futur, el canviar radicalment de vivenda, en el meu cas, per exemple, el passar de viure a una gran ciutat a viure en un poble petit, i si es té la desgràcia de patir algun problema o dificultat en la vida privada, la cosa es complica, aumentant de forma sobtada els típics rumors morbosos que corríen per aquests carrers en època de dictadura, què dic corrien... corren encara, i molts de nosaltres els alimentem com si d'això ens haguéssim d'atipar.
Sóc mare soltera, estic a l'atur com tantes altres dones, entenc les bases del masclisme, i l'entenc i el conec perquè vaig formar part del col·lectiu de dones maltractades, he lluitat contra la violència masclista tant com he pogut, quan encara pocs en parlaven, quan cap dona podia dir que el seu company la maltractava perquè si ho deia "quedava com una fleuma", quan si tenies algún "blau" t'havies de maquillar per a què ningú ho notés, quan encara no estava de moda el ser una "dona maltractada"...i encara veig que hi ha massa gent que s'omple la boca i va a manifstacions en contra de la violència de gènere, i es posen el llacet lila l dia contra la violència sobre la dona i demà serà un altre dia, i no s'adonen que aquesta violència és viva als nostres carrers, entre nosaltres, entre els nostres veïns, moltes vegades amagada en el fons dels nostres ideals més profunds, està viva cada vegada que titllem a una dona de "fresca" com si això fos quelcom a penalitzar per la societat,  o com si aquest fet fos un afegit per a no contractar aquella persona, o al contrari, contractar-la amb afany d'humiliar-la, vexant-la, oferint-li cites a soles amb el gerent de l'empresa, etc..
Tots aquests anys que porto vivint aquí no ha passat dia ni anècdota que no m'hagi quedat gravada, la falsa moral que regna encara en aquests petits pobles està fent la vida de moltes persones un infern, pobles on la dona, fins no fa gaire, no aspirava a més que a casar-se, tenir fills, fer feliç al marit, en definitiva ha passat de ser una bona mestressa de casa, discreta i amable, a tenir una independència econòmica i social,cosa que sembla que fins i tot faci mal de veure, i per aquest motiu són assenyalades amb el dit pels sectors més radicals de cada poble, dones separades, mares solteres, dones divorciades, dones inmigrants, d'Andalusia, de Barcelona, de Cuba, de Colòmbia, de Rússia, etc. que van venir aquí amb il·lusió, amb la ment oberta, amb ganes de conèixer altres cultures i maneres de viure, o simplement amb la idea de fugir de les grans ciutats i trobar pau en aquests agradables poblets pirinencs, una pau que moltes no troben ja que aquesta societat masclista vol trepitjar i trepitja només perquè són un objectiu fàcil i vulnerable, la majoria estan "soles" i ni els serveis socials ni la major part de la societat les ajuden, i l'altra cara de la moneda, homes i dones "decents", respectables, que van a missa els diumenges, moltes vegades polítics, empresaris i empresàries, funcionàris, mestresses de casa, que per a contribuïr més encara a degradar aquests pobles petits, es limiten a criticar aquestes dones i enfonsar-les encara més, fent comentaris com "jo m'encarregaré que aquesta dona no trobi feina mai més en tota la comarca" o "aquella meuca? no serveix per a res més que per anar-se'n al llit amb homes..." això aquí i a la Xina és violència de gènere, o violència masclista, al cap i a la fi és violència, i és tant culpable l'autor del comentari com el que l'escolta i l'aprova i a més a més el porta a terme...
Dones, joves, grans, casades, mares, àvies, mares solteres sense família, que viuen en pobles aïllats, que no tenen feina, i que aquesta societat encara tanca les portes per a que no puguin ni tant sols respirar, i el pitjor de tot és que totes patim aquest masclisme dia rere dia, directa o indirectament, i si no fem res per sol·lucionar-ho, deixarem aquest problema a les següents generacions, com ha passat amb la nostra.
Si us plau, prou masclisme, prou violència masclista, prou dobles morals, prou violència sobre la dona, tant al carrer com en l'àmbit laboral, llegiu més, obriu la vostra ment tancada, deixeu de fer mal a éssers humans que l'únic que volen és treballar per a poder menjar, en definitiva, per a poder sobreviure, com tothom, res més.

dimarts, 7 de maig del 2013

La Salut el Negoci de la Vida #PrivatitzarMata



"La Salut el Negoci de la Vida" és un projecte de periodisme d’investigació i preventiu, en ple desenvolupament, produït i dirigit per SICOM i realitzat per How Audiovisual i Multimèdia, format per diferents productes que es concentren a la web www.sicom.cat/salutelnegocidelavida.

Es basa en una anàlisi exhaustiva de la situació de la salut pública: dels determinants de la salut, de les desigualtats socials, del dret universal a la sanitat que per causa de les polítiques governamentals s'està perdent, de les privatitzacions que beneficien a les grans corporacions industrials i financeres, de l'exclusió que està causant  i de la corrupció en el sector de la salut a Catalunya.

"La Salut el Negoci de la Vida" és una mirada profunda als determinants de la salut, a les privatitzacions dels centre de salut per part de l’administració, les retallades de serveis, l’augment de les llistes d’espera, els co-pagaments i a d’altres factors com el poder que el sector farmacèutic exerceix sobre la tria de medicaments, el seu preu i la formació dels metges.

Una mirada crítica sobre un cúmul de factors que per causa de les decisions de l’Administració  i del poder financer, estant reduint l’esperança de vida de la majoria dels ciutadans. Un treball d'investigació que va culminar, en una primera fase, en el documental "La Salut el Negoci de la Vida".

Ara, amb l'entrada en vigor del decret Rajoy a Catalunya, que li treurà a sis-centes mil persones el dret universal a la salut i les condemnarà a l'exclusió social, cal una actualització del documental - en la que estem treballant -, on quedi explícita l'exclusió social que causarà aquesta mesura i per tant, la discriminació a la que serà sotmesa una part significativa de la ciutadania. La crisi en el sector sanitari a Catalunya avança tan ràpid que ens veiem obligats a introduir altres aspectes com la privatització de l'Hospital Clínic o les dobles llistes d'espera en benefici d'aquella part de la ciutadania que es pot permetre pagar una sanitat privada. 

"Draps Bruts" és el nom del segon documental en el que estem treballant en aquests moments, centrat en la corrupció que esquitxa la sanitat de casa nostra.

Un documental on volem explicar les males pràctiques d’una part dels gestors de la sanitat pública que amb l’empara de la sociovergència - pacte no escrit que ha fomentat els negocis tèrbols a la societat catalana –, s'han privatitzat recursos per obtenir així grans negocis a costa de tots.

Desmuntar l’estat del benestar i aconseguir la pèrdua definitiva del dret universal a la salut, és l’objectiu final d’aquest entramat econòmic i polític que vol convertir la vida en un negoci i la salut en una mercaderia.
 

Característiques bàsiques

        El primer resultat del projecte ha estat un documental que engloba tots els apartats subjecte d’investigació i anàlisi amb el mateix títol que el projecte, "La Salut el Negoci de la Vida" on es  desenvolupa el concepte de salut i s’explica quins són els determinants socials que la condicionen: feina, habitatge, alimentació, pobresa, classe social, gènere, medi ambient, territori, etc.

Un primer documental que ja es projecta en centres cívics, hospitals, cinemes i casals en sessions organitzades per sindicats i plataformes unitàries de salut en particular o de defensa dels drets socials en general.

"La Salut el Negoci de la Vida" però, per la seva pròpia condició de projecte d'investigació, està en constant renovació i actualització, tractant d'anticipar-se a les decisions de l’Administració.

"Draps Bruts" és un segon documental que es deriva del primer, on s'actualitza i s'aprofundeix en la corrupció que esquitxa el sector de la salut i la sanitat de Catalunya.

Creiem necessari explicar les males pràctiques d’una part significativa dels gestors de la sanitat pública que legislen i actuen en benefici propi negant el dret de la ciutadania a saber amb què es gasten - fiscalització - els diners públics. 

La Salut el Negoci de la Vida vol denunciar la precarietat d'un sistema sanitari afeblit per les privatitzacions i l'enriquiment d'alguns en detriments dels altres així com ser un punt de partida per a la reflexió i el pensament crític per fomentar el debat democràtic.    
 
image

Motivació i a qui va dirigit el projecte

        Per analitzar la situació actual de la salut i la sanitat pública a Catalunya es va dur a terme un extens treball de periodisme d’investigació i prevenció en dues direccions: saber les motivacions que l’administració i els poders financers amaguen darrera les mesures que adopten i els veritables objectius que persegueixen. I a la vegada descobrir les conseqüències per a la ciutadania. La feina en la seva primera fase, ha culminat amb el documental "La Salut, el negoci de la vida".

L'extensa informació sobre la matèria ens va portar a aprofundir més en el tema, descobrint un entramat de corrupció i pràctiques d'interès privat, encara per destapar. D'aquí nasqué la nostra motivació en realitzar el segon documental, "Draps bruts", per tal de denunciar públicament aquesta mala praxis en la sanitat pública catalana.

La salut és un bé comú i un dret universal de la ciutadania, i per tant, el projecte va dirigit a tota la població: la gent gran que necessita que el sistema sanitari es faci càrrec de manera pública del seu envelliment, la població de mitjana edat que necessitaran d'aquest servei en un futur proper, però sobretot la gent jove, qui ha de defensar la sanitat pública com un bé comú que amb el pas dels anys es converteix en imprescindible.

Així, el nostre públic objectiu és el total de la ciutadania, que veu com ha de pagar amb els seus impostos una suposada sanitat pública però que a l'hora de la veritat actua de manera privatitzada, obligant-los a repagar a través de taxes, quotes o d'altres instruments il·legítims.   
 
image

Objectius

        SICOM ha sigut l’encarregat de finançar tota la investigació feta fins al moment, així com la realització i la producció del primer documental "La Salut, el negoci de la vida". Però al tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, SICOM ja no disposa de més recursos per continuar desenvolupant el projecte i avançant en la investigació. 

Els objectius de la campanya de micromecenatge són bàsicament reunir el finançament imprescindible per a poder investigar a fons el funcionament real del sistema sanitari per fer noves produccions audiovisuals i per enllestir les que ja estan marxa. Els suïcidis, tema que ja apareix a "La Salut el negoci de la vida", serà un dels temes d'anàlisi així com les conseqüències fatals que la crisi sanitaria tindrà sobre la ciutadania.

Un dels nostres objectius és fer arribar la situació actual del nostre mal anomenat sistema de salut pública al màxim nombre de persones possible, i per això creiem necessària la seva subtitulació en anglès i en castellà.    
 
image
image

 
 
Extret de la web http://goteo.org/

dissabte, 20 d’abril del 2013

La veritable bellesa



 
"Cada vegada que llegeixo o escolto consells sobre com desfer-se de les estríes, recordo l'experiència que vaig llegir de la Dra. Maya Angelou. Concretament va dir durant un viatge a l'Àfrica, que quan va estar amb una tribu que es banyava en comunitat, les dones de la tribu van començar a plorar i a consolar-la i ella no en sabia el perquè... Elles van pensar que no tenía fills perquè al seu cos no hi havia cap marca d'estríes o arrugues... En la seva societat les marques són una insígnia d'honor. Van dir que fins i tot si el nounat moria i ella hagués estat segrestada i portada a un nou poble, o si va morir i ella no podia parlar per si mateixa de tot plegat, les marques del seu cos podrien explicar la seva història, i se'n obtindrien els rituals idonis per a l'enterrament."
 
 
"Cada vez que veo consejos sobre cómo deshacerse de las estrías, recuerdo la experiencia que leí de la Dra. Maya Angelou. Dijo durante un viaje a África, estuvo con una tribu que se bañaba en comunidad. Dijo que las mujeres comenzaron a llorar y consolarla y ella no sabía por qué. Ellas pensaron que no tenía hijos porque no tenía estrías. En su sociedad, las marcas son una insignia de honor. Dijeron que incluso si el bebé falleció y fue secuestrada y llevada a un nuevo pueblo, si murió y no podía hablar por sí misma, las marcas podrían contar su historia y se obtendrían los ritos apropiados al entierro."

Wow. Incredibly powerful.........
"Every time i see tips on how to get rid of stretch marks, i recall reading Dr. Maya Angelou's experience. She said while traveling in Africa.. she stayed with a tribe that bathed communally. She said the women began to weep and console her and she did not know why. They thought she was childless cuz she had no stretch marks. In their society, marks are a badge of honor. They said even if the baby passed away and she was kidnapped into a new village, if she passed and could not speak for herself, the marks would tell her story and she would get the proper rites at burial. #perspectives" ~Azali Mizan (fan of The Skeptical Mother )
Jade Beall Photography

http://jadebeall.com/

divendres, 19 de novembre del 2010

Què els passa als homes?

Basada en el popular best-seller dels escriptors de "Sex and the City". Aquesta comèdia-romàntica, explica les històries d'un grup de joves d'entre vint i trenta anys, que viuen a Baltimore, uns solters, d'altres casats... que miren d'entendre el sexe oposat, tot esperant d'ésser l'excepció que confirma la regla.

Sobre la producció:

GIGI:

Potser em va trucar i no vaig rebre el seu missatge,
O potser ha perdut el meu telèfon
O el va aixafar un cotxe,
O potser se li ha mort l'àvia...

ÀLEX:

O potser no et va trucar perquè no té interès en tornar-te a veure....

Si mai t'has quedat assegut/da al costat del telèfon, preguntant-te per què et va dir que et trucaria, i no ho va fer, o si no entens perquè ell/ella no vol continuar dormint amb tu, o perquè la teva relació no avança... no deixis de veure aquesta pel·lícula.






dilluns, 18 d’octubre del 2010

CONVERSACIONES CON GAIA "Acordaros de mi amor y que eso se refleje en todos vuestros actos"




“La humanidad se castiga a través de mí de diversas formas: desde una sequía a la muerte de un jardín. Es su idea de culpabilidad. Es su poco amor por sí mismo quien castiga, más no yo… YO AMO PROFUNDAMENTE AL HOMBRE, ES MI HIJO. Es como cuando una avispa pica al hombre, es el hombre el que vibra en eso con el animal, es la necesidad del hombre la que lleva al animal a actuar así”

“Ahora las personas se toman unas gotas de esencias florales y se olvidan del árbol que les regala su sombra en el camino…”

“Cada día sintonizaos, enraizaros conmigo y recordad, sentid, cuanto os amo… Mi amor por vosotros se manifiesta a vuestro alrededor de múltiples y hermosas maneras…”

“Pero TU VIDA ESTÁ UNIDA TAMBIÉN A TODOS LOS DEMÁS SERES. Un día verás que te expandes mucho más allá de lo que ahora crees ser tú. Llegará ese día y entonces para ti todo ser será digno de todo tu amor”

Gaia


Si pudiésemos mantener una conversación con Gaia, el espíritu de la Gran Madre, y conocer cómo se siente en la actualidad y que nos aconseja a sus inquilinos en el planeta Tierra, descubriríamos que ella es más acogedora, amorosa e indulgente con nosotros, a pesar de los pesares, de lo que creemos.

Cristina Romero Miralles, autora del libro en pdf “Pintará los soles de su camino“ , canalizadora y persona de gran sensibilidad y humanidad, ha tenido ese honor y mientras abrazaba a un árbol, ha sintonizado con Gaia, formulado preguntas y recibido su sentir.

Gaia nos habla sobre nuestra relación con el resto de seres vivos de la Naturaleza, sobre los desastres naturales, los niños, cómo comunicarnos con ella y, sobre todo, nos recuerda el poder del Amor.

Estas son sus palabras para sentir desde lo profundo del corazón y aplicar en nuestra vida diaria:



CONVERSACIONES CON GAIA, EL ESPÍRITU DE LA GRAN MADRE

¡Mi corazón es tu corazón! ¿Cuéntanos quién o qué eres?
Soy un Espíritu

¿Eres el árbol que veo ante mí?
Soy madre de ese árbol, más no soy el árbol…

Creía que eras la Naturaleza…
Tomo acción a través de ella, es mi expresión… Hablo a través del reino vegetal…

Podemos comunicarnos contigo a través de la Naturaleza… ¿Estás viva?
¡Soy espíritu palpitante de vida!

¿Corres peligro? ¿ Y en su caso…tienes protección?
Existen seres que me ayudan… Pero no vibro en el miedo, sino en el Amor


Me había creído que estás enferma…
No estoy enferma ¡un espíritu no puede enfermar, no conoce enfermedad!

(((Acabo de quitarle la vida de un manotazo a un bichito que subía por mi pierna)))
Vaya… lo siento, no me di cuenta, lo hice sin pensar…
Ha sido tu inconsciencia…

Sí, supongo… ¿Estás a favor de la ecología?

¿Con algún matiz?
No

¿Fue Dios quien te creó?

¿Dios o la Diosa?
Dios es la Diosa y la Diosa es Dios…

Pero tú eres un espíritu con cualidades femeninas…
Sí, soy femenina como el Sol es masculino.

¿Te gustan o te sirven las oraciones?
Las agradezco, las recibo y sirven… Todo pensamiento u oración llega a su destino

No se ninguna oración específica a la Madre Tierra… ¿Sirve una a la Virgen María?
No, una oración a la Virgen María es una oración a la Virgen María, no a Gaia. Te puedes inventar una que tenga como intención expandir el Amor en ti y en mí.

¿Tienes que ver con los tsunamis y otros fenómenos que surgen de la Naturaleza?

¿Es una especie de castigo a la humanidad?
La humanidad se castiga a través de mí de diversas formas: desde una sequía a la muerte de un jardín. Es su idea de culpabilidad. Es su poco amor por sí mismo quien castiga, más no yo… Yo amo profundamente al hombre, es mi hijo.
Es como cuando una avispa pica al hombre, es el hombre el que vibra en eso con el animal, es la necesidad del hombre la que lleva al animal a actuar así.

¿Pero por qué?
Por Amor.
Os castigáis con la picada de un animal o la muerte del jardín. Pero los animales y las plantas no te castigan, eres tú a través de ellos. Ellos sirven al Amor.
Ahora las personas se toman unas gotas de esencias florales y se olvidan del árbol que les regala su sombra en el camino…
Todo se reduce al Amor, por todo lo que es. Amor en cada uno de tus actos, no sólo en tus ideas. No guardes nuestras palabras de hoy en un cajón, envíalas al mundo, eso es amor en acción.

Las culturas indígenas ¿realmente te entendían?

((una avispa se me acerca)) Vaya… que “casualidad”. Vale sí ya me supongo que no es “casualidad” ¿Tú te comunicas con esa avispa?
Sí, y tú también si quieres. Puedes comunicarte con todos los seres. Como todos los demás hombres y mujeres, niños y niñas.

¿Y qué le tengo que decir para que no me pique?
Te amo

¿Y cómo se lo digo?
Con tu pensamiento

Me has nombrado a los niños… Dime algo de ellos…
Sus pies y sus corazones corren ligeros sobre mí. Hay niños en cuerpos viejos y viejos en cuerpos de niños.

¿Qué podemos hacer, a un nivel práctico por ti?
Acordaros de mi amor y que eso se refleje en todos vuestros actos.
Cada día sintonizaos, enraizaros conmigo y recordad, sentid, cuanto os amo… Mi amor por vosotros se manifiesta a vuestro alrededor de múltiples y hermosas maneras…
Ese pequeño animal que se posó en tu pierna…

Sí… siento lo del bichito y lo de matarlo…
No, no se trata de cargar con culpas, se trata de entender que ese ser se ha puesto en tu camino por un motivo pero no has llegado a verlo con tu amor. Olvida la idea de “Karma” y de cuentas pendientes con ese ser. Su vida y la tuya están unidas. Pero tu vida está unida también a todos los demás seres. Un día verás que te expandes mucho más allá de lo que ahora crees ser tú. Llegará ese día y entonces para ti todo ser será digno de todo tu amor.

Pero ¿entonces lo del Karma no existe?
No le debes nada a ese ser. Si quieres ayudar a ese ser, y a su vez a ti misma y a todos los seres, hazlo a través de tu felicidad y tu amor por ti misma y lo que te rodea. Pues todo está unido.

Algo más que se me haya olvidado o que quieras añadir…Sed felices, sin temor, amándoos, sintiéndoos sostenidos y amados por mí, vuestra Gran Madre Tierra.
Gracias

Acuérdate de no dejar estas palabras en un cajón, recuerda: ¡que tu amor por mí se refleje en todos tus actos!
¡Sí, Gran Madre! Mi corazón es tu corazón.


Artícle extret d' El Blog Alternativo